Talleres de investigación
SEMINARIO CLÍNICA Y EDUCACIÓN:
Martínez Westerhausen, Ana; psicòloga clínica i psicoanalista (Coordinadora)
Pilar Arasanz, pscòloga i psicoanalista
Bolea López, Enric; psicòleg clínic
Dantí Vilalta, Fina; professora
Fernández Expósito, Andrés; psicòleg clínic i professor
Marín Segura,Yolanda; psicopedagoga
Monseny Bonifasi, Josep; metge psiquiatre i psicoanalista
Pongiluppi Juncá, Teresa; psicopedagoga
Tolchinsky Brendan, Silvia; psicòloga clínica i psicoanalista
Sesiones del seminario abiertas al público
* Activitats del taller:
Invitación a la paresentación del libro: Educar aún... El educador frente a los retos de la enseñanza
Horario:Jueves, 1 de Julio - 19.30 a 21.00
Lugar:Sala de Graus Facultat de Formació del Professorat Campus Mundet. Edifici Migdia , planta 3, Passeig de la Vall d’Hebron, 171
INTERVENCIONS:
“Les diferències individuals en l’aprenentatge de la lectura i l’ escriptura”
Liliana Tolchinsky - Professora del Departament de Lingüística, Coordinadora del
Grup de Recerca Consolidat per l’Estudi del Repertori Lingüístic (GRERLI)
“ Podem ensenyar a llegir?”
Teresa Pongiluppi -Pedagoga
Modera:
Josep Monseny –psicoanalista de la EPFCL, director de l’IPB
Data: Dijous, 1 de Juliol – 19.30 a 21.00
Lloc: Sala de Graus Facultat de Formació del Professorat
Campus Mundet. Edifici Migdia , planta 3, Passeig de la Vall d’Hebron, 171
Tel. contacte : 93 417 25 52 web: www.ipb.cat e-mail: info@ipb.cat
Activitat oberta i gratuïta
Educar aún...El educador frente a los retos de la enseñanza
Editorial: ICE-Horsori, 1ª edición octubre 2009
Cuadernos de Educación, 58
Josep Monseny (Coordinador de Clínica i Educació)
Coautores:
Enric Bolea, “La Hospitalidad en la escuela: acoger y acompañar
al alumno que presenta trastornos de conducta”
Fina Dantí, “Sobre el aburrimiento y el deseo”
Andrés Fernández, “¿Fracaso escolar?”
Ana Martínez, “Incivismo y escuela”
Josep Monseny, “¿Qué escuela nos hace falta?”
Àngels Petit, “¡…y los niños se siguen moviendo!”
Teresa Pongiluppi, “¿Qué puede facilitar o dificultar el saber?”
Silvia Tolchinsky, “Vive en su mundo.” Los niños con psicosis y
autismo en la escuela
Joaquim Trenchs, “¡Soy un TDAH!
Un breu recorregut pel text d’Anny Cordié: “El malestar en el docente”
Dolors Arasanz, Psicóloga clínica i psicoanalista
Horario: jueves, 27 mayo 2010, 21:00 horas
Lugar:Aula IPB, C/Copérnico 13, baixos, Barcelona
Anny Cordié psicoanalista i neuropsiquiatra ha treballat abastament amb aquells qui d’una o altre manera s’ocupen del nen, sobretot amb els mestres. En el seu text fa un extens recorregut per, d’una banda quins són els factors que poden estar en la base de la interrupció del procés d’adquisició del saber d’un nen i a la vegada dedica moltes pàgines a definir la funció docent, i a les particularitats del vincle docent alumne, fent una descripció dels obstacles i dificultats amb les que aquests s’encaren. Examina les implicacions personals tot reintroduint el lloc de l’inconscient.
Aposta per una pràctica pedagógica en la que l’alumne tingui un lloc segons la seva particularitat i atenent a la seva subjectivitat.
Un petit retall del seu text servirà per a la presentació.
Ideals i entusiasme dels creadors de l’escola moderna: Ferrer i Guardia i Freinet
Fina Dantí, profesora de secundaria i Teresa Pongiluppi , pedagoga
Horario:jueves, 18 marzo2010, 21:00 horas
Lugar:Aula IPB, C/Copérnico 13, baixos, Barcelona
“Francesc Ferrer pensava que ningú no és mesquí voluntàriament, i que tot el mal del món prové de la ignorància. És per això que els ignorants el van assassinar i la ignorància criminal es perpetua encara avui mitjançant noves i implacables inquisicions. Enfront seu, per tant, algunes víctimes com Ferrer sempre estaran vives.”
Albert Camus
“A ningú, ni a l'infant ni a l'adult, no li agrada que el manin autoritàriament... A nosaltres ens toca de cercar una pedagogia en què l'infant triï al màxim la direcció en què ha d'anar i en què l'adult comandi com menys millor. Això és el que s’esforça a fer la nostra pedagodia.”
Célestin Freinet
Deseo, amor y goce de educar (La ética del educador en el capitalismo reformado)
Josep Monseny, psicoanalista
Horario:18 de Febrer de 2010, 21h00
Lugar:Aula IPB, C/Copérnico 13, baixos Barcelona
Que la educación está condicionada por el discurso dominante que impera en nuestra sociedad, es una obviedad que no debería ser dicha, sino fuese porque no por sabida no es menos eficaz en seguir ejerciendo sus efectos problemáticos.
Las instituciones políticas tienen escaso margen de maniobra, las de derechas porque ya les está bien, las de izquierdas porque discrepan del discurso dominante pero no han podido formular aún una alternativa válida, por lo que se ven abocadas a un reformismo posibilista que entra en graves contradicciones o bien hace más digerible algo que les es éticamente ajeno.
En este contexto, cada educador se encuentra como el último filtro que puede poner cierto margen de maniobra entre discurso dominante y educación para una consciencia crítica (que no debe confundirse con posición rebelde.)
Ahí es donde el deseo que anima a cada educador juega un papel decisivo, entre el abanico que va desde la demanda adaptativa pura y dura hasta aquel que entiende que educar es ante todo enseñar a pensar por cuenta propia y a ser consciente de las determinaciones alienantes que cada época propone al sujeto para que este se posicione según su elección responsable.
Qué satisfacción puede encontrar cada enseñante y cómo le determina a tomar una opción u otra, es una cuestión ética fundamental en el momento de evaluar la acción educativa.
El niño psicótico en el aula
Teresa Pongiluppi, pedagoga
Horario: Jueves, 18 de junio de 2009 a las 21:00 horas
Lugar:Aula IPB C/Copèrnic 13, baixos 08021 Barcelona
Si el mestre té en compte la subjectivitat del nen a l’hora d’ensenyar tindrà més èxit amb els aprenentatges. Això implica que cal tenir presents els interessos dels nens però també cal saber què es vol educar i quins coneixements es volen transmetre.
Sabem que per poder aprendre el subjecte ha d’estar lliure d’un cert gaudi (excitacions corporals tant si són de plaer com de desplaer)
Els nens psicòtics no tenen manera de representar-se uns significants que els puguin apaivagui d’aquesta excitació corporal.
Haurem de pensar en maneres de treballar dins l’aula que permetin d’una banda incloure’ls dins d’un entorn ordinari i de l’altre respectar-los en els seus intents per simbolitzar-se i poder reduir el seu malestar
condiciones para una escuela incluyente con la psicosis i el autismo.
Enric Bolea, Psicóleg/Psicopedagog
Horario: jueves, 21 maig 2009, 21:00 horas
Lugar:Aula IPB C/Copèrnic 13, baixos 08021 Barcelona
L’ abordatge de la psicosi en l’ escola sempre ha estat un fet de gran complexitat. Sovint podem identificar pràctiques educatives amb infants i joves psicòtics que interpreten la inclusió com una empenta cap a la normalització produint-se situacions en les aules i centres que son desestabilitzadores pel subjecte i pertorbadores per l’ escola, doncs, trenquen la tensió entre convivència i aprenentatge. Probablement l’ opció per introduir aquests infants i joves en el nostre mon sense tractar d’ entrar abans en el seu sigui un dels factors que mes hagi contribuït a alimentar la seva exclusió. Als subjectes s’ els hi fa difícil respondre i regular les demandes d’ aprenentatge i participació en situacions que sovint viuen de forma intrusiva.
Si no es tracta de normalitzar-los què convé preguntar-nos quan tractem d’ incloure infants i joves psicòtics i autistes en l’ escola?
Una possible via d’ apropament es explorar en cada context educatiu les condicions de tracte més adients que ens permeti ajudar a aquest alumnat a elaborar el seu propi programa d’ inclusió, consentint la seva incorporació a un programa escolar respectuós amb la seva fragilitat i vulnerabilitat. Això suposa pensar una forma diferent de presentar les ofertes i propostes d’aprenentatge per tal de convertir-nos en els acompanyants de cadascun d’ aquests subjectes en el disseny i desplegament d’ aquest programa propi que els pugui ajudar a regular el seu malestar i obrir la possibilitat de fer vincles amb els altres i amb els aprenentatges. Però també implica el fet que atendre l’alteritat que ens planteja la psicosis nomes es pot dur a terme si existeix un espai comú en l’ escola on s’ hi pugui incloure la seva diferencia. Les dificultats de convivència, la rigidesa de l’ oferta curricular, la difícil flexibilitat de l’ organització escolar, la precarietat dels vincles amb el saber son alguns factors que obstaculitzen la presencia d’ aquest necessari referent comú des d’ on poder pensar de forma compartida com incorporar allò singular que ens porten a l’ escola aquests nois.
La proposta de treball per aquesta trobada rau en intentar obrir vies de reflexió que ens puguin ajudar a promoure les condicions institucionals mes favorables per tal que l’ escola es transformi en un context de protecció que mostri una actitud i un tracte incloent amb allò que es singular.
Sexualidad y psicosis desde una visión escolar
Andrés Fernández, psicòleg, psicoanalista i professor de secundària
Horario:Jueves 23 de abril 2009 a las 21 horas
Lugar:Aula IPB, C/Copérnico 13, baixos, Barcelona
L’ escola, en tots els seus nivells (infantil, primària i secundària), passa per un moment crític on es manifesten tota una sèrie de malestars que dificulten la tasca educativa per a tots els membres que hi participen. Uns dels elements importants és la dels alumnats que presenten trastorns de conducta degut, en molts casos, a una psicosi. Un dels factors importants és la sexualitat d’aquests nois i noies. El fet de conèixer una mica com funciona, en aquest tipus d’alumnat, la seva sexualitat i quins factors del seu desenvolupament hi participen, ens pot donar eines per modificar o millorar la nostra relació amb ells.
Des de la psicoanàlisi hi ha tot un corpus teòric que ajuda a comprendre millor quina és la lògica del psicòtic i quina és la manera de tractar-los. Dintre de la línia de treball d’aquest any aquest enfocament teòrico-pràctic pot donar-nos pistes de com podria fer-se la seva inclusió a l’aula que no fos de manera excloent.
Una lectura de la obra “El guardiàn en el centeno”
Fina Dantí Vilalta, professora
Horario:Jueves, 5 de febrero de 2009 a las 21:00 horas
Lugar:Aula IPB, C/Copérnico 13, baixos, Barcelona
J.D. Salinger es elautor del vigilante en el centeno (1951). Después de esta novela fue convieteindo en un escritor mítico.
El protagonista, Holden, un joven de 16 años es expulsado del instituto y la novela consiste en el relato del protagonista de todo el itinerario que va haciendo desde que sale del instituto hasta que llega a su casa. Que esté escrito en primera persona (de hecho la técnica narrativa responde al texto que le pide que haga un psicoanalista una vez lo han internado después de estos días de ir de un lugar a otro) le da una gran verosimilitud.
La lectura y el análisis del personaje permitirán identificar algunos fenómenos propios de la psicosis. Holden, durante su deambular se va encontrando a diferentes personajes y esto pone de manifiesto su difícil relación con el otro y su poca adecuación al contexto social. El errar de un lado a otro, también a nivel de pensamiento, la imagen que tiene de si mismo, la perplejidad, la certeza, la presencia angustiosa de aquello real que no ha podido simbolizarse,... y sobre todo los trastornos de lenguaje permitirán acercarnos a la estructura del psicòtico.
El trabajo de este año del grupo de Clínica y Educación trata de la difícil inclusión de determinados alumnos a la escuela o al instituto, pero también pretende aportar estrategias por atender a estos alumnos. De Holdens hay algunos por los institutos. En la última parte de la sesión intentaremos centrar el debate en como son tratados los alumnos de difícil inclusión en los centros educativos ordinarios y qué formas de relación funcionan y cuales no entre profesores y alumnos.
La psicosis “invisible” en la Escuela: reconocerla, abordarla, incluirla en el aula…
Ana Martínez, psicoanalista, AME de la EPFCL-FPB
Horario:jueves, 20 noviembre 2008, 21:00 horas
Lugar:Aula IPB C/Copérnic 13, baixos Barcelona
Continuaremos avanzando en el vector de trabajo del presente curso: la psicosis y la educación inclusiva. Con anterioridad se expusieron ya algunas líneas principales de las variedades clásicas de la psicosis, en particular: la esquizofrenia, la paranoia y el autismo.
En esta ocasión nos proponemos transmitir el concepto de “psicosis ordinaria”, que responde a aquellos casos en que nos encontramos ante una estructura psicótica, que sin embargo no presenta una clínica de la psicosis franca o evidente.
La futura ley catalana de educación a debate
Raquel Jiménez, , psicoanalista, profesora de secundària i membre del sindicat d’Educació USTEC-STEs
Horario: jueves, 9 octubre 2008, 21:00 horas
Lugar:Aula IPB, C/Copérnico 13, baixos, Barcelona
L’escola és i mostra la idiosincràsia i les contradiccions de la societat a la qual pertany. Posa de manifest quins són els valors que la regeixen i de quina manera els posa en joc.
Des dels anys 50 del segle passat apareix un nou discurs, un discurs liberal, que es concreta, en els anys 60, amb la intencionalitat dels organismes financers internacionals d’implantar polítiques educatives que siguin subsidiàries de les directrius econòmiques, i que tinguin en compte, bàsicament, la rendibilitat. S’inicia així el que més tard anomenarem com globalització. Des d’aleshores, les diferents lleis educatives dels països del nostre entorn han anat adoptant aquestes directrius per tal harmonitzar l’escola amb les necessitats del mercat.
Des de la implantació de la democràcia a l’Estat espanyol, i malgrat el guany social innegable de la universalització de l’educació, les successives lleis educatives no han potenciat l’estudi dels coneixements que poden fer que un individu esdevingui capaç, reflexiu i crític, elements sense els quals és impossible exercir els deures i les obligacions democràtiques. Contràriament, han avançat cap un model educatiu que promou el model empresarial: la rendibilitat i la competitivitat; la LEC n’és l’exemple. I amb les mateixes estratègies: el criteri empresarial de la direcció, les avaluacions externes i les internes, i la desregularització del lloc de treball.
Els coneguts trastorns de conducta, el TDAH, les diferents manifestacions violentes tant de l’alumnat com del professorat, el burn-out, l’estrès, “la depre”, i un llarg etc. de símptomes i de malestars nous poden aparèixer dins de l’àmbit escolar, agreujats per la profunda solitud a què es veurà abocat l’estament professorat.
Què podem aportar des del nostre discurs? Què pot oferir la psicoanàlisi per tal d’apaivagar els efectes del model constructivista, que no promou subjectes responsables sinó mers objectes per a l’aprenentatge de competències bàsiques?